La crisi actual de la democràcia no es pot explicar a partir d’un únic factor. L’afebliment de les institucions democràtiques, l’augment sostingut de les desigualtats socials i la creixent polarització política configuren un triangle crític que erosiona la cohesió social i debilita la legitimitat democràtica.

Diverses anàlisis de les ciències socials assenyalen que la desafecció ciutadana envers la democràcia, combinada amb el deteriorament de les condicions de vida, genera un terreny fèrtil per a dinàmiques polítiques que qüestionen els fonaments mateixos del sistema democràtic. Quan les institucions deixen d’oferir respostes creïbles i les polítiques públiques no aconsegueixen reduir desigualtats estructurals, la democràcia esdevé vulnerable, fins i tot quan manté la seva arquitectura formal.

En aquest context, el risc no rau únicament en el desencant amb la democràcia. El malestar social pot transformar-se en suport actiu a projectes autoritaris que prometen ordre, seguretat o identitat a partir de la simplificació de la complexitat social. Aquestes dinàmiques de polarització oposen monolitisme a pluralisme i debiliten els valors que sostenen la convivència democràtica.

La història europea mostra que la salut democràtica no es mesura només per l’existència d’eleccions o d’institucions representatives, sinó per la vigència de valors com el pluralisme, el pensament crític, l’equitat i l’esperança compartida en un futur millor. Allà on aquests valors s’erosionen, la democràcia perd densitat social i esdevé fràgil davant de discursos excloents.

Aquesta lectura posa en relleu que la democràcia no se sosté únicament a través de normes o procediments formals, sinó a partir de polítiques públiques i pràctiques socials capaces de fer-la creïble i vivible. La prevenció de les derives autoritàries exigeix anticipació: reforçar la cohesió social, reduir desigualtats i sostenir una cultura democràtica basada en el pluralisme i la fraternitat.

Aquesta reflexió s’inscriu en el marc del treball que desenvolupa EQU en l’àmbit de la governança democràtica, la cohesió social i l’enfortiment de les polítiques públiques davant de contextos de polarització i desigualtat.

Reflexió d’EQU a partir de l’article «La democràcia i els seus enemics: antisemitisme i islamofòbia», de Josep Maria Pascual, publicat al diari interuniversitari internacional Daily27.