Cap a una governança més col·laborativa: el procés del Baix Ebre

El Baix Ebre consolida l’evolució del seu model de governança estratègica amb els Grups d’Acció Concertada com a eix de la col·laboració público-privada

La proposta de governança estratègica territorial del Baix Ebre es consolida i avança cap a un model de governança col·laborativa que combina cooperació intermunicipal i coproducció público-privada, amb una orientació clara a projectes. Amb el suport tècnic d’EQU des dels inicis, els Grups d’Acció Concertada (GAC) es reforcen com el principal mecanisme de coordinació i treball conjunt entre administracions, sector educatiu, entitats socials i empreses del territori.

A partir d’una primera etapa centrada en la diagnosi territorial —que va permetre definir de manera compartida on es trobava la comarca i cap a on volia avançar, amb una visió de futur clara i indicadors concrets—, el projecte ha anat evolucionant cap a una organització pensada no només per fomentar la participació, sinó per impulsar la col·laboració real i la coproducció de projectes estratègics.

De la intenció participativa a una col·laboració efectiva

En una fase inicial, el sistema de governança preveia la creació d’un Fòrum Estratègic Territorial, una comissió delegada i diversos grups de treball de caràcter tècnic. Tot i que aquests grups no van arribar a desplegar-se, el procés va permetre identificar amb claredat els límits d’un model essencialment consultiu i la necessitat d’avançar cap a una organització més orientada a l’acció.

A partir d’aquesta reflexió, i sobre la base dels projectes prioritaris identificats durant la diagnosi, fa aproximadament un any es van crear els Grups d’Acció Concertada (GAC), concebuts com a espais estables de treball col·laboratiu orientats al desenvolupament de projectes concrets d’interès comarcal.

Els GAC estan formats per tècnics municipals, ajuntaments, entitats socials, centres educatius i empreses privades, i esdevenen el nucli operatiu del sistema de governança, superant el rol consultiu per situar-se al centre de la presa de decisions i de la implementació.

Actualment hi ha dos GAC plenament actius; el GAC d’Economia i educació, i el GAC de Territori, mobilitat i governança. Està previst que durant el 2026 es desplegui un tercer grup, el GAC Societat, vinculat als àmbits socials.

Una estructura de governança horitzontal i orientada a projectes

L’experiència acumulada durant el primer any de funcionament dels GAC ha estat determinant per repensar l’organització global del sistema d’actors de la comarca. El nou esquema situa aquests grups com a eix central, coordinats per la Comissió Delegada o Comissió de Governança, que assumeix també els àmbits transversals comuns, com ara la captació i gestió de fons europeus.

El Fòrum Estratègic Territorial es consolida com l’espai de trobada de tots els agents del territori: legitima el funcionament dels GAC, avala el desplegament dels projectes i acull espais de reflexió col·lectiva per generar noves iniciatives i seguir avançant en el projecte de comarca.

Aquest canvi organitzatiu representa una evolució clara: d’un model centrat en la participació en polítiques impulsades des del sector públic, cap a una organització orientada a la col·laboració público-privada, la coproducció i el treball per projectes, amb una estructura horitzontal i flexible.

Projectes tractors i primer balanç dels GAC

Els dos GAC han completat un primer any de funcionament amb un balanç molt positiu, destacant la implicació activa d’ajuntaments, direccions de centres educatius i empreses. Aquest treball conjunt ha permès impulsar projectes tractors en àmbits clau per al futur de la comarca.

Entre d’altres, destaquen iniciatives vinculades a la mobilitat residencial i la formació, especialment en relació amb els centres educatius, així com el desenvolupament de comunitats energètiques, amb una aposta per invertir en energia social com a part de la transició cap a un model energètic sostenible en un territori històricament vinculat a l’energia nuclear.

Aquest recorregut ha portat a repensar l’organigrama comarcal, un canvi que es preveu formalitzar properament en el marc de la Comissió Delegada.

L’Observatori del Baix Ebre: dades compartides per decidir millor

El procés es reforça amb l’Observatori de Desenvolupament Local del Baix Ebre, una eina clau que proporciona dades ordenades i actualitzades sobre el teixit comarcal i que serveix de base per al treball dels GAC i la presa de decisions estratègiques.

L’Observatori funciona com un espai de coneixement viu, amb documents que s’actualitzen contínuament, i ja disposa d’informació sobre el teixit productiu i l’activitat econòmica, el mercat de treball i la riquesa i el benestar econòmic.

Un lideratge pioner que es consolida

L’evolució del procés de governança estratègica del Baix Ebre situa la comarca com la primera de Catalunya a desplegar una estructura de governança col·laborativa basada en Grups d’Acció Concertada, amb una organització orientada a la coproducció de projectes i a la col·laboració público-privada efectiva.

Aquest lideratge, que ja es va posar de manifest en una fase anterior del projecte, es consolida ara a partir de l’experiència pràctica i l’aprenentatge col·lectiu, reforçant el Baix Ebre com a territori referent en noves formes de governança territorial.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *