Després de dècades d’experiència en el disseny i implementació d’estratègies territorials, el sector afronta un desafiament que ja no pot ajornar-se: anar més enllà del seguiment d’indicadors operatius i preguntar-se quines transformacions reals estan generant els plans estratègics en els territoris. No si s’han executat les accions previstes. Sinó què ha canviat i quin ha estat l’impacte de l’estratègia.

La trobada es va articular en dos blocs temàtics: Què significa avaluar l’impacte de la planificació estratègica? I de la dada a la decisió: com l’evidència transforma la política pública. Una estructura que combina el marc conceptual amb experiències concretes de ciutats i territoris que ja estan intentant respondre aquesta pregunta.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Francisco Longo, professor del Centre de Governança Pública de Esade, qui va defensar que integrar l’avaluació permanent en la presa de decisions és imprescindible per a generar confiança institucional i millorar la qualitat de les polítiques públiques. La seva tesi de fons: “els problemes col·lectius es resolen des del local”.

En la segona jornada, Josep Maria Pascual, coordinador d’AERYC i director d’EQU, va obrir les sessions amb la seva ponència “Dimensions de l’avaluació d’una estratègia en temps d’incerteses i canvis permanents en els entorns“. La seva aportació va situar el focus en un element que habitualment queda fora dels sistemes d’avaluació convencionals: la generació de capital social.

“Un pla estratègic funciona quan hi ha un abans i un després en l’organització del sistema d’actors en un territori”, va assenyalar Pascual. Dit d’una altra manera: una estratègia urbana no ha transformat res si els actors del territori continuen relacionant-se de la mateixa manera que abans de la seva implementació. El capital social generat —la capacitat de col·laborar, de construir confiança, d’actuar col·lectivament— és un dels indicadors més rellevants i menys mesurats de l’impacte estratègic real.

A EQU treballem des d’aquesta convicció. Avaluar una estratègia urbana no pot limitar-se a comptabilitzar actuacions executades o indicadors complerts. Implica preguntar-se si el territori s’organitza d’una altra manera, si els actors que l’habiten han desenvolupat noves capacitats de col·laboració i si les institucions democràtiques han guanyat legitimitat davant la ciutadania.