El passat 29 d’abril de 2026, el GAC d’Economia Blava del Baix Empordà va celebrar la seva segona sessió de treball a la seu de la Confraria de Pescadors de Palamós. La trobada va reunir representants de les confraries de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i L’Estartit, el Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) i el Consell Comarcal del Baix Empordà. La sessió va ser dinamitzada per Josep Maria Pasqual, director d’EQU, i Laia Estremeira, del Consell Comarcal, en el marc del procés estratègic territorial impulsat pel Consell Comarcal del Baix Empordà amb el suport del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i l’assessorament tècnic d’EQU.

Un sector en transformació

La sessió va posar sobre la taula el conjunt de projectes innovadors que la Confraria de Pescadors de Palamós, a través de la seva Organització de Productors Pesquers (OPP), ja té en marxa. Entre els més destacats hi figuren un model de subministrament de producte pesquer local a punt per cuinar, destinat a hospitals, centres geriàtrics i escoles del territori; el treball per obtenir la certificació MSC (Marine Stewardship Council) de pesca sostenible per a la flota d’arrossegament de la gamba de Palamós; el desenvolupament d’una eina d’intel·ligència artificial per optimitzar la planificació de l’activitat extractiva en funció de variables com la temperatura de l’aigua, els preus o l’estacionalitat; i la valorització d’espècies menys conegudes per transformar-les en productes de cinquena gamma.

A banda d’aquestes iniciatives, es van presentar dos projectes d’especial interès estratègic. El primer, MarViu, és un projecte de repoblament i regeneració de la biodiversitat marina que articula una aliança entre la confraria, la Universitat de Girona, el Museu de la Pesca i centres de recerca francesos com la Sorbonne Université i l’Observatori Oceanogràfic de Banyuls-sur-Mer. El segon, l’Aula Blava, impulsat pel Museu de la Pesca, consisteix en la construcció d’un catamarà 100% elèctric de fabricació sostenible destinat a l’educació marina des d’una perspectiva pedagògica, científica i de turisme regeneratiu.

Per la seva part, el Grup d’Acció Local Pesquer (GALP), representat per Mireia Esteve, va informar de la línia de finançament ECO-Lab, amb cobertura del 100%, oberta a projectes d’adaptació climàtica, divulgació, promoció del consum de peix i millora de les condicions del sector.

El relleu generacional: el repte de fons

El debat més intens de la sessió va girar al voltant del relleu generacional, identificat per tots els assistents com el principal repte estructural del sector pesquer al Baix Empordà. L’envelliment de la plantilla, la baixa incorporació de joves, la manca d’ajuts específics i l’absència d’un itinerari formatiu clar i atractiu configuren un escenari que requereix una resposta coordinada entre institucions, sistema formatiu i agents del territori.

Com a referència, es va posar sobre la taula el model del País Basc, que combina formació especialitzada amb suport econòmic a la contractació. La Confraria de Palamós ja avança en aquesta direcció i es troba a punt de formalitzar el seu primer contracte de formació basat en aquest esquema.

Acords i properes passes

La dinàmica de treball del GAC, estructurada per Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per facilitar el pas de la reflexió als compromisos concrets, va permetre tancar la sessió amb tres línies d’acció acordades: analitzar en detall el model basc per valorar-ne l’adaptació al context comarcal; convocar una taula institucional específica sobre relleu generacional, liderada pel Consell Comarcal i amb participació de la Generalitat de Catalunya, el SOC, el sistema de formació professional marítima i els agents del sector; i impulsar una trobada amb la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona per explorar col·laboracions científiques vinculades a la biodiversitat, la sostenibilitat i la innovació marina.

El GAC d’Economia Blava consolida així una manera de treballar que caracteritza el procés estratègic del Baix Empordà: actors diversos, reptes compartits i metodologia orientada a produir resultats territorials concrets i sostenibles en el temps.